martes, 30 de noviembre de 2010

Beniamino Gigli: 53 años


Hoy 30 de noviembre de 2010 hace 53 del fallecimiento del genial tenor Beniamino Gigli. Con esta entrada rindo homenaje a este gran tenor de la historia que ha inspirado a tantos y tantos cantantes actuales.

BENIAMINO GIGLI


Gigli: Il mio tesoro (Don Giovanni) - Mozart




apagar el reproductor automático (abajo) para reproducir los videos

jueves, 29 de julio de 2010

domingo, 14 de febrero de 2010

Feliz San Valentín

Un' aura amorosa - Così fan tutte K588


Apagad el reproductor para poder escucharlo

sábado, 6 de febrero de 2010

Linea...

(Apagad el reproductor, abajo, para poder escuchar bien el video)


http://mozartmagnus.blogspot.com/2010/02/how-amusing.html

Mozart Irónico

.
http://trianondelareina.blogspot.com/2010/02/mozart-ironico.html


Se dice que cuando Wolfgang Amadeus Mozart (1756-91) era sólo un adolescente se le acercó otro muchacho de su edad y le preguntó cómo componer una sinfonía. Imperturbable y seguro de sí mismo, Mozart le contestó que aún debía dejar pasar muchos años. Irritado, el joven le objetó: "Pero tú ya componías a los diez años". La respueta de Mozart fue demoledora: "Sí, pero no tenía que preguntar cómo".

En Historia y Vida, nº 446, 30 Jun 2005

http://trianondelareina.blogspot.com/2010/02/mozart-ironico.html


.


lunes, 1 de febrero de 2010

Blague!

"Re-dedicado" a Lorena que tanto ama mis chistes musicales

viernes, 29 de enero de 2010

254 aniversari de Wolfgang Mozart - Teoria del Geni

-27 de Gener de 1756-

Comentari sobre l'article "Teoria del Geni" de Joan F. Mira publicat al País i al recull d'articles "Una biblioteca en el desert".  En commemoració al 254 naixement de Wolfgang Amadeus Mozart.


        Plató teoritza que el geni: habilitat i do; té origen en les muses, de les quals neix la pròpia paraula música del grec clàssic (μουσική: art de les muses), estes inspiren al “ποιητής” i aquest a l’interpret, i l’interpret al públic, que rep el flagel de l’entusiasme. I aquesta inspiració divina va reencarnar-se un 27 de Gener de 1756 a mitja nit quan les primeres notes varen ser cantades per un nou geni de les muses; Wolfgang Amadè Mozart va plorar per primera vegada.


       Ara fa 254 anys des que aquell nen començà a jugar sense adonar-se que estava nodrint una creació inigualable en tota la història mundial. Ja als quatre anys es divertia tocant el clau, i més endavant també el violí de forma magistral, mentres que son pare sols podia que plorar.

        Gràcies a la habilitat docent de Leopold, el seu pare, que fou sempre el seu únic mestre va guanyar-se l’expectació de tota Europa fins arribar a la seua maduresa on el jove virtuós passà a vella gloria, decaient la seua popularitat del més alt grau, als grans palaus; a la vida simple com a compositor bombardejat per la crítica.

        Així començà el llegat que Wolfgang, a la seua curta vida, ens va deixar i que, després de tres segles, encara accelera les polsades del públic.

 
Gonzalo Manglano Flores,  en 28 de Gener de 2010